2 Cròniques 1:7-12

Aquella nit, Déu es va aparèixer a Salomó i li va dir: – Digues-me què vols que et doni. Salomó respongué a Déu: – Tu vas demostrar un gran amor al meu pare David, i a mi m’has fet regnar en lloc d’ell. Ara, Senyor-Déu, que es mantingui la promesa que vas fer al meu pare David, ja que m’has fet rei d’un poble tan nombrós com els grans de pols de la terra. Dóna’m saviesa i seny perquè pugui anar al davant d’aquest poble. Altrament, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan gran? Déu digué a Salomó: – Ja que aquest és el teu desig i no em demanes riqueses, tresors, glòria, la mort dels teus enemics i una llarga vida, sinó que demanes per a tu tan sols saviesa i seny per a governar el meu poble, del qual jo t’he fet rei, jo t’ho concedeixo. Però, a més, et donaré també riqueses, tresors i glòria, com no n’havien tingut els reis que t’han precedit ni en tindran els teus successors.