Timoteu 5:1-16

No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans, les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat. Honora les viudes, les que realment estan soles. Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu. La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta. Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles; perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut. Solament pot ser inscrita al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l’hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d’acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé. En canvi, no admetis les viudes joves, perquè quan la passió les aparta del Crist, volen tornar-se a casar i es fan culpables d’haver trencat el seu compromís anterior. A més a més, com que no tenen res a fer, aprenen a anar de casa en casa i així no tan sols es tornen ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no haurien de parlar. Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l’enemic ocasió de calumniar-nos; perquè algunes ja s’han desencaminat i han anat darrere de Satanàs. Si alguna creient té viudes a la família, que les assisteixi: així la comunitat en quedarà descarregada i podrà sostenir les viudes que realment estan soles.