Timoteu 1:1-11

Pau, apòstol de Jesucrist per decisió de Déu, el nostre salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança, a Timoteu, veritable fill en la fe. Et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre. Quan vaig anar-me’n cap a Macedònia, et vaig demanar que et quedessis a Efes, perquè exhortessis alguns a no ensenyar doctrines incorrectes, i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en comptes de servir el pla salvador de Déu que es manifesta en la fe. Tota la teva exhortació ha de conduir a l’amor que neix d’un cor net, d’una consciència recta i d’una fe sincera. Alguns han abandonat aquests principis i s’han desviat cap a xerrameques sense sentit. Volen ser doctors de la Llei, però no saben ni el que diuen ni el que afirmen amb tanta certesa. Sabem que la Llei és bona si es fa servir com a Llei. És a dir, si es comprèn que no va destinada als justos, sinó als injustos i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegs, als qui maten pare o mare, als assasins, als libidinosos, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes, als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a qualsevol altre que s’oposi a la sana doctrina. Aquesta doctrina, que m’ha estat confiada, és el gloriós evangeli del Déu benaurat.