1 Samuel 23:1-18

Va arribar a David la notícia que els filisteus assetjaven Queilà i saquejaven les eres. David va consultar el Senyor: – Si ataco aquests filisteus, els derrotaré? El Senyor li va respondre: – Ataca’ls, que els derrotaràs i salvaràs Queilà. Però els homes de David li van dir: – Si aquí, a Judà, vivim amb por, quant més si anem a Queilà a atacar les tropes filistees! David tornà a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre: – Endavant! Baixa a Queilà, que jo posaré els filisteus a les teves mans. David, amb els seus homes, anà a Queilà, atacà els filisteus, els va prendre el bestiar i els infligí una gran derrota. Així va salvar els habitants de Queilà. També Abiatar, fill d’Ahimèlec, que s’havia refugiat prop de David, havia anat a Queilà portant l’efod. Quan arribà a Saül la notícia que David havia entrat a Queilà, va exclamar: – Déu l’ha posat a les meves mans. Ell mateix s’ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats. Saül va mobilitzar tot el poble per baixar a Queilà i assetjar David i la seva tropa. En saber que Saül preparava aquesta operació contra ell, David va dir al sacerdot Abiatar que li portés l’efod, i va pregar així: – Senyor, Déu d’Israel, aquest servent teu ha sentit a dir que Saül té la intenció de venir a Queilà i destruir la ciutat per culpa meva. ¿Baixarà Saül, tal com he sentit a dir? Senyor, Déu d’Israel, respon al teu servent, t’ho demano! El Senyor respongué: – Baixarà. David preguntà encara: – Els principals de Queilà, ¿ens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes? El Senyor va respondre: – Us hi faran caure. Llavors David se’n va anar amb els seus homes, uns sis-cents. Sortiren de Queilà i erraven d’ací d’allà, a la ventura. Saül va rebre la notícia que David s’havia escapat de Queilà i va desistir d’emprendre la campanya. David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans. David va saber que Saül havia sortit en campanya amb la intenció de matar-lo i es va quedar al desert de Zif, a Hóreix. Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu i li digué: – No tinguis por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà pas. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé! I van fer tots dos un pacte d’amistat davant el Senyor. David es quedà a Hóreix i Jonatan se’n tornà a casa seva.