David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.
Israelites i filisteus estaven arrenglerats, un exèrcit enfront de l’altre. David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans. Mentre conversava amb ells, s’avançà des de les files dels filisteus aquell desafiador que es deia Goliat, el filisteu de Gat, i es va posar a fer els discursos de cada dia. David ho va sentir. Tots els israelites, en aparèixer aquell home, van retirar-se esporuguits. Un israelita deia:
– Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.
David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell:
– Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?
Aquells soldats li van repetir allò mateix que havien dit:
– Això faran al qui el venci.
Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué:
– Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
David li va respondre:
– I què he fet, ara? Et parlava i prou!
Es va separar d’ell i, adreçant-se a un altre, li va repetir la mateixa pregunta. Tots li responien igual que els primers.
Però algú que va sentir el que David deia, ho comunicà a Saül, i aquest el va fer cridar. David digué a Saül:
– Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.
Però Saül respongué a David:
– Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.
David li va explicar:
– El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat, el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato. El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
David va dir també:
– El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu.
Aleshores Saül li digué:
– Vés, i que el Senyor sigui amb tu.
Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa. Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:
– Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.
I es va treure l’armadura. Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.
Bible App
Bible App for Kids
