1 Pere 2:9-17

Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s’ha compadit de vosaltres. Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres. Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia que vingui a visitar-nos. Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà, i als governadors com a enviats d’ell per a castigar els malfactors i fer l’elogi dels qui es porten bé. Perquè és voler de Déu que, obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seva ignorància; sou lliures, però no utilitzeu la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria: comporteu-vos com a servents de Déu. Respecteu tothom, estimeu la comunitat, reverencieu Déu, respecteu l’emperador.