1 Reis 9:15-23

El rei Salomó va decretar una prestació personal forçosa per a construir el temple del Senyor, el seu palau, el Mil·ló, les muralles de Jerusalem i les fortificacions d’Hassor, Meguidó i Guèzer. El faraó, rei d’Egipte, havia ocupat Guèzer i l’havia incendiada, havia matat els cananeus que hi habitaven i després l’havia donada en dot a la seva filla, la muller de Salomó; per això Salomó va poder fortificar Guèzer. Fortificà igualment Bethoron de Baix, Baalat, Tamar, que és al desert, a la regió del Nègueb, totes les ciutats de proveïment que li pertanyien i, a més, les ciutats on estaven acantonats els carros de guerra i les seves dotacions. Salomó va construir tot allò que s’havia proposat, a Jerusalem, al Líban i en tots els seus dominis. En el país havia quedat tota una població no israelita: amorreus, hitites, perizites, hivites i jebuseus. Els seus descendents havien continuat allí, perquè els israelites no els havien pogut exterminar. Salomó els va sotmetre a prestació personal forçosa, i així continuen encara avui. Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies, oficials i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions. Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren cinc-cents cinquanta, que dirigien el personal destinat als treballs.