1 Cròniques 21:18-27

L’àngel del Senyor va manar a Gad que digués a David d’anar a l’era d’Ornan, el jebuseu, per dedicar-hi un altar al Senyor. David hi va anar, per complir allò que Gad li havia dit en nom del Senyor. Ornan, que batia el blat, es va girar i veié l’àngel. Els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar. David s’acostà a Ornan i, quan aquest va veure David, sortí de l’era i es va prostrar amb el front fins a terra al davant d’ell. David va dir a Ornan: – Cedeix-me l’era per a dedicar-hi un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. T’ho pagaré pel que val. Ornan va replicar a David: – Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci tot el que li plagui. Mira, també et dono els bous per als holocaustos, els trills per a la llenya i el blat per a l’ofrena. Tot t’ho dono. Però el rei David li va respondre: – De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No puc pas prendre el que és teu per oferir al Senyor holocaustos que no m’hagin costat res. David, doncs, va pagar a Ornan per l’era sis-cents sicles d’or. Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. Va invocar el Senyor, i ell li va respondre enviant foc del cel sobre l’altar dels holocaustos. Llavors el Senyor va manar a l’àngel que tornés l’espasa a la beina.