ROMANS 15:1-7

Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia. Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació. Que Crist tampoc no va buscar la seva pròpia comoditat; tot al contrari, acomplí el que diu l’Escriptura: “Els insults dels qui t’ultratjaven han caigut damunt meu.” De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança. Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús, a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist. Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.