SALMS 73:16-28

Quan meditava com podria enten-dre això, ho veia com una empresa difícil, fins que, penetrant els misteris de Déu, he comprès el seu resultat. Certament, els duus al precipici, els empenys al desastre. Com han quedat de sobte assolats; s’extingiren, consumits de terror! Com quan un desperta d’un somni, Senyor, en desvetllar-te bandeges la seva aparença. Quan tenia el cor amargat, i em torturava la consciència, em comportava estúpidament i no comprenia res, era com les bèsties, davant teu. Tanmateix, jo he estat sempre al teu costat, em tens agafada la mà dreta; amb el teu consell em fas de guia, i després m’acolliràs en glòria. Quin altre hi ha per a mi al cel? Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra. El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre! Perquè els qui s’allunyen de tu es perdran; exterminaràs tots els qui se n’apar-ten. Per a mi, acostar-me a Déu és el benestar; poso en el Senyor, Déu, la meva confiança, a fi de pregonar totes les seves obres.