MATEU 9:18-31

Mentre els parlava d’això, es va presentar un alt dignatari que se li prosternà al davant tot dient: “La meva filla acaba de morir; però vine, imposa-li la teva mà i viurà.” Jesús s’alçà i el seguí acompanyat dels deixebles. Llavors, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li atan-sà per darrere i li tocà la vora del mantell, perquè es deia dintre seu: “Només que li toqui el mantell, seré guarida.” Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida. Quan Jesús va arribar a la casa del dignatari i va veure els flautistes i l’al-darull de la gent, els digué: “Fora d’aquí, que la noia no és pas morta, sinó que dorm!” I es reien d’ell. Quan hagueren fet sortir la gent, Jesús va entrar, la va agafar de la mà, i la noia es va alçar. I la fama d’aquell fet es va escampar per tota aquella contrada. Quan Jesús va sortir d’allà, el van seguir dos cecs que anaven cridant: “Compadeix-te de nosaltres, Fill de David!” Quan va ser a casa, els cecs se li van atansar; llavors Jesús els preguntà: “¿Creieu que ho puc fer, això?” Van respondre: “Sí, Senyor.” Llavors els tocà els ulls tot dient: “Que es faci en vosaltres segons la fe que teniu.” I se’ls van obrir els ulls. Jesús els va advertir severament: “Mireu que ningú no ho sàpiga.” Ells, però, així que van ser fora, van anar escampant la seva fama per tota aquella contrada.