MATEU 3:1-17

Per aquells dies es presentà Joan Baptista, que predicava en el de-sert de Judea. Deia: “Convertiu-vos, que el Regne del Cel és a prop.” El profeta Isaïes es refereix a ell quan diu: Veu d’un que clama en el desert. Prepareu el camí del Senyor, adreceu les seves sendes. Aquest Joan duia un vestit fet de pèl de camell i un cenyidor de cuiro a la cintura, i s’alimentava de llagostes i mel boscana. Acudien a ell gent de Jerusalem, de tota la Judea i de tota la vall del Jordà, i els batejava al riu Jordà mentre con-fessaven els seus pecats. En veure que molts fariseus i saduceus venien a batejar-se, els digué: “Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat com escapar del càstig que s’acosta? Feu, doncs, els fruits que corresponen al penediment i no us feu il·lusions dient-vos inte-riorment: “Tenim Abraham per pare”; perquè us dic que d’aquestes pedres Déu pot fer sortir fills a Abraham. A més, la destral ja és encarada a la soca dels arbres; per tant, tot arbre que no dóna bons fruits, és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua a fi que us penediu, però el qui ve darrere meu és més poderós que no pas jo, que no sóc prou digne de portar-li les sandàlies; ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té a les mans la pala de ventar per netejar la seva era i aplegar el blat al graner, mentre que la palla, la cremarà a la foguera que no s’apaga mai.” Llavors Jesús anà de Galilea al Jordà i es va presentar a Joan a fi que el ba-tegés. Però Joan s’hi oposava dient: “Sóc jo que necessito ser batejat per tu, i tu véns a mi?” Jesús li respongué: “Deixa que ara sigui així, perquè ens cal dur a compliment tota justícia.” Aleshores s’hi avingué. I Jesús, un cop batejat, va sortir de l’aigua de seguida, i en això que el cel es va obrir i va veure com l’Esperit de Déu davallava com un colom i venia a posar-se damunt d’ell. I es va sentir una veu del cel que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut.”