MATEU 19:1-15

Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, va passar de la Galilea a la regió de Judea, a l’altra banda del Jordà. El va seguir una gran gentada, i els va guarir allí. Llavors es van presentar uns fariseus que, amb intenció de comprometre’l, li van preguntar: “¿És permès de repudiar la pròpia dona per qualsevol motiu?” Els va respondre: “¿No heu llegit que el Creador, des del principi, els va fer home i dona? I digué: Per això l’home deixarà el pare i la mare per ajuntar-se amb la seva muller, i la parella esdevindrà una sola carn. De manera que ja no són dues carns, sinó una de sola. Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.” Li diuen: “Per què, doncs, Moisès va ordenar de donar acta de divorci en repudiar-la?” Els respongué: “Moisès us permeté de repudiar les vostres mullers a causa de la vostra duresa de cor; però al principi no era pas així. Però us dic que aquell qui repudia la seva muller, si no és a causa de fornicació, i es casa amb una altra, comet adulteri.” Els deixebles li digueren: “Si la situació de l’home respecte de la dona és aquesta, val més no casar-se.” Ell els va contestar: “No tothom és capaç d’això que dieu, sinó només els qui n’han rebut el do. Perquè hi ha eunucs que ho són de naixement, des del ventre de la mare; n’hi ha que van ser fets eunucs pels homes; i n’hi ha que ells mateixos es fan eunucs per causa del Regne del cel. El qui pugui acceptar-ho, que ho accepti.” Llavors li van portar uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els van renyar. Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.” Després d’haver-los imposat les mans va marxar.