MATEU 13:44-58

“El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També el Regne del cel s’assembla a un comerciant que cerca perles fines; i quan n’ha trobada una de gran va-lor, se’n va, ven tot el que té i la compra. El Regne del cel és com una xarxa que és calada al mar i recull tota mena de peixos. Quan és plena, la treuen a la platja, s’asseuen i recullen els peixos bons en paneres, i els dolents els llencen. Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos, i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents. Heu comprès tot això?” Li digueren: “Sí.” Ell hi afegí: “Per això, quan un mes-tre de la Llei es fa deixeble del Regne del cel, és com aquell cap de casa que, del que té guardat, va traient coses no-ves i coses antigues.” En acabar Jesús d’explicar aquestes paràboles, va marxar d’allí i se’n va anar a la seva terra, i es va posar a ensenyar-los a la sinagoga, talment que se n’estranyaven molt, i deien: “D’on li vénen a aquest uns tals coneixements i fer miracles? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no s’anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes aquí amb nosaltres? Doncs, d’on treu aquest tot això?” I el rebutjaven ofesos. Però Jesús els digué: “Enlloc és menyspreat un profeta, sinó en la seva pròpia terra i a casa seva.” I no hi va fer gaires miracles a causa de la seva incredulitat.