LLUC 16:1-13

Jesús va dir també als deixebles: “Hi havia un cert hisen-dat que tenia un administrador, i li van anar amb l’acusació que malversava els seus béns. El va cridar i li digué: ‘Què és això que em diuen de tu? Prepara la liquida-ció de la teva gestió, perquè ja no pots continuar administrant més.’ Llavors l’administrador es va dir dintre seu: ‘Què faré ara que el meu amo em treu l’administració? Per anar a ca-var, no m’hi veig amb forces; per anar a captar, me’n dono vergonya. Ja sé què faré perquè hi hagi qui em rebi a casa seva quan m’hagi tret l’ad-ministració.’ Va fer venir un per un els deutors del seu amo, i preguntà al primer: ‘Quant deus al meu amo?’ Aquest li digué: ‘Cent garrafes d’oli.’ Ell va dir: ‘Aquí tens el teu albarà: seu i escriu-hi ara mateix cinquanta.’ Després preguntà a un altre: ‘I tu, quant deus?’ Ell li contestà: ‘Cent sacs de blat.’ Li diu: ‘Aquí tens el teu albarà; escriu-hi vuitanta.’ I l’amo va elogiar l’acció de l’admi-nistrador deslleial, per l’habilitat que havia tingut. Perquè els fills d’aquest món són més astuts amb la pròpia gent que no pas els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics amb la falsa riquesa, a fi que quan s’acabi sigueu rebuts a les mansions eternes. Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua. Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica? Si no heu estat fidels en les coses dels altres, ¿qui us confiarà allò que és vostre? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.”