JOAN 9:1-33

Tot passant, veié un home cec de naixement, i els seus deixebles li van preguntar: “Rabí, qui va pecar perquè aquest nai-xés cec: ell o els seus pares?” Jesús respongué: “Ni ell ni els seus pares no van pecar, sinó que això és perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia cal que treballem en les obres del qui m’ha enviat. S’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sigui al món, sóc la llum del món.” Després de dir això, va escopir a terra i amb la seva saliva va pastar fang, després l’hi va posar sobre els ulls i li digué: “Vés a rentar-te a la piscina de Siloè” -que vol dir «l’Enviat». Hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. Llavors els veïns i la gent que sempre l’havien conegut com a captaire, deien: “Aquest, ¿no és aquell que seia dema-nant almoina?” I uns deien: “Sí que és ell.” Però d’al-tres: “No l’és, però se li assembla.” Ell deia: “Sí que sóc jo.” Llavors li preguntaren: “Com se t’han obert els ulls?” Ell respongué: “Aquell home que es diu Jesús va pastar fang, m’hi va untar els ulls i em va dir: ‘Vés a rentar-te a Siloè.’ Hi vaig anar, m’hi vaig rentar i vaig rebre la vista.” Li van dir: “On és ell?” Els diu: “No ho sé.” Tot seguit s’enduen l’home que era abans cec a presència dels fariseus. El dia que Jesús havia fet fang i li havia donat la vista era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia rebut la vista. Els respongué: “Em va posar fang damunt els ulls, em vaig rentar i ara hi veig.” Alguns dels fariseus deien: “Aquest no és un home de Déu, perquè no guarda el dissabte.” Uns altres, en canvi, deien: “Com pot un home fer miracles com aquests, si és pecador?” Això causà una divisió d’opinions entre ells. Preguntaren altre cop al cec: “Tu, què n’has de dir, d’aquest que t’ha donat la vista?” Respongué: “Que és un pro-feta.” Els jueus, però, no volien creure que hagués estat cec i que hagués rebut la vista, fins que van cridar els seus pares i els van preguntar: “¿És aquest el vostre fill que dieu que va néixer cec? Com és que ara hi veu?” Els seus pares van respondre: “Sa-bem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Com és que ara hi veu, no ho sabem, i qui li va obrir els ulls, tampoc no ho sabem. Pregunteu-li-ho a ell, que ja és prou gran; ell us ho dirà.” Els seus pares van contestar així per por dels jueus, perquè aquests ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell qui el reconegués com a Crist. Per això els seus pares van dir: Ja és prou gran, pregunteu-li-ho a ell. Per segona vegada van cridar l’home que havia estat cec i li digueren: “Da-vant Déu, reconeix-ho: nosaltres sabem que aquest home és pecador.” Ell els respongué: “Si és pecador, no ho sé; només sé una cosa: que jo abans era cec i ara hi veig.” Ells insistien: “Què et va fer? Com et va obrir els ulls?” Els respongué: “Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu tornar-ho a sentir? És que vosaltres també us voleu fer deixebles seus?” Aleshores es van posar a insultar-lo i li deien: “Tu ets deixeble seu, nosaltres som deixebles de Moisès. A nosaltres ens consta que Déu va parlar a Moisès, però d’aquest no sabem ni tan sols d’on és.” L’home els respongué: “Això sí que és estrany: que vosaltres no sapigueu d’on és i a mi em va donar la vista. Tothom sap que Déu no escolta els pecadors, en canvi, si un és piadós i compleix la seva voluntat, a aquest sí que se l’escolta. Mai no s’havia sentit a dir que algú donés la vista a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no podria pas fer res.”