JAUME 4:1-12

D’on vénen les guerres i les ba-ralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos? Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu; i si demaneu, no rebeu, perquè dema-neu malament, per malgastar en els vostres plaers. Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu. ¿Penseu, tal volta, que és perquè sí que l’Escriptura diu que l’Esperit que ell ha fet habitar en nosaltres arriba fins a la gelosia? No obstant, ell concedeix un favor encara més gran. Per això diu: “Déu s’oposa als arrogants i concedeix gràcia als humils.” Per tant, sotmeteu-vos a Déu; resistiu al diable i fugirà de vosaltres. Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor! Tingueu contrició, planyeu-vos i plo-reu; que el vostre riure es converteixi en plor i el vostre goig en tristesa; humilieu-vos davant el Senyor, i us aixecarà. Germans, no malparleu els uns dels altres. Qui diu mal d’un germà o judica el seu germà, diu mal de la llei i judica la llei; i si tu judiques la llei, no ets un complidor de la llei, sinó el jutge. Només n’hi ha un, de legislador i jutge: aquell qui pot salvar i perdre; però tu, qui ets, per jutjar el teu proïsme?