GÈNESI 3:1-9

GÈNESI 3:1-9 BEC

Però la serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?” La dona va contestar a la serp: “Del fruit dels arbres del jardí, sí que en mengem; però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè morireu.” La serp va contestar a la dona: “I ca! No morireu pas! Prou sap Déu que el dia que en men-geu se us obriran els ulls i sereu com déus, coneixedors del bé i el mal.” La dona, veient que l’arbre era bo per a menjar, que era agradable a la vista i excel·lent per a aconseguir coneixement, prengué del seu fruit i en va men-jar, i també en va donar al seu home i en van menjar tots dos. Llavors a tots dos se’ls van obrir els ulls, i s’adonaren que anaven nus; i es van fer uns davantals cosint fulles de figuera. Després van sentir la remor del Déu Etern caminant pel jardí a l’oreig del dia, i l’home i la dona es van amagar de la presència del Déu Etern entre els arbres del jardí. Però el Déu Etern va cridar l’home, dient-li: “On ets?”