ESTER 2:2-7

Llavors els servidors del rei que l’aconsellaven li digueren: “Cal que es busquin per al rei algunes noies joves i boniques. I que el rei nomeni delegats en totes les províncies del seu regne, amb la missió d’aplegar totes les noies joves i boniques a l’harem de la ciutadella de Susa, sota la vigilància d’Egai, l’eunuc del rei i guardià de les dones, i que ell els proporcioni el que calgui per a embellir-se; i la noia que més agradi al rei rebrà la dignitat de reina en lloc de Vaixtí.” La proposta fou plaent al rei, i ell ho va fer així. A la ciutadella de Susa vivia un jueu que es deia Mardoqueu, fill de Jaïr i descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí. Havia estat deportat de Jerusalem amb els captius que van anar a l’exili junt amb Jeconies, el rei de Judà, en la de-portació que va fer Nabucodonosor, rei de Babilònia. Mardoqueu havia criat Adassà, és a dir, Ester, filla del seu oncle, perquè era òrfena. La noia era bonica i ben plan-tada, i quan es va quedar sense pare ni mare, Mardoqueu la va adoptar com a filla seva.