FETS 2:1-11

En complir-se la diada de la Pen-tecosta, estaven tots reunits al mateix lloc, i, de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats, i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se’n posava una sobre cada un d’ells; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l’Esperit els conce-dia d’expressar-se. A Jerusalem residien jueus piadosos de totes les nacionalitats de la terra. Quan es va produir aquell soroll, es va concentrar la gent i es van quedar des-concertats, ja que cada un els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Entre confosos i admirats deien: “Guaiteu, ¿no són galileus tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nos-altres els sent parlar en la pròpia llengua nadiua? Parts, medes i elamites, i els residents de Mesopotàmia, Judea, Capadòcia, i també del Pont, de l’Àsia, la Frígia, la Pamfília, l’Egipte i les regions de la frontera de Líbia amb Cirene, i els visitants romans, tant jueus com prosèlits, els cretencs i els àrabs, els sentim explicar la grandesa de Déu en les nostres pròpies llengües.”