FETS 16:25-40

Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament. Tot d’una es produí una violenta sotragada, que fins i tot va somoure els fonaments de la presó, i totes les portes es van obrir de sobte, i les cadenes de tots els presos es van desfer. L’escarceller es va despertar i, veient les portes de la presó obertes de bat a bat, va desembeinar l’espasa amb inten-ció de matar-se, pensant que els presos s’havien escapat. Però Pau va cridar ben fort: “No et facis cap mal, que tots som aquí!” Aquell va demanar llum, va saltar a dins i, tremolant de por, es llançà als peus de Pau i Siles. Fent-los sortir a fora els preguntà: “Senyors, què haig de fer per salvar-me?” Ells li digueren: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família.” I li van exposar la paraula del Senyor a ell i a tots els de casa seva. Ell, en aquella mateixa hora de la nit, se’ls va endur i els rentà les ferides i, sense esperar més, es va batejar amb tots els seus. Després els va fer pujar a la casa, els parà taula i van festejar amb tota la fa-mília el goig d’haver cregut en Déu. Així que fou de dia, els magistrats van enviar els agutzils amb aquesta or-dre: “Deixa anar aquells homes.” L’escarceller va comunicar a Pau aquestes paraules: “Els magistrats han portat l’ordre de deixar-vos lliures; ara, doncs, sortiu i aneu-vos-en en pau.” Però Pau objectà: “Hem estat assotats públicament sense fer-nos judici, sent com som ciutadans romans, i ens han ficat a la presó ¿i ara ens volen treure d’amagat? De cap manera; que vinguin ells a treure’ns.” Els agutzils van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van saber que eren romans, van agafar por i van anar a disculpar-se, els trague-ren a fora i els demanaren que abandonessin la ciutat. En sortir de la presó van anar a casa de Lídia, on van veure els germans i, després d’haver-los animat, van marxar.