FETS 10:9-35

L’endemà, mentre aquells anaven de camí i quan ja eren a prop de la ciutat, Pere va pujar al terrat a pregar, cap al migdia. En això que li vingué gana i demanà menjar. Mentre li ho preparaven, li sobrevingué un èxtasi, i veié el cel obert i que en baixava un objecte com un llençol que era des-penjat per quatre puntes fins a terra. Dintre hi havia tota mena de qua-drúpedes i rèptils de la terra, i ocells del cel. I una veu s’adreçà a ell: “Vinga, Pere, mata i menja.” Però Pere digué: “De cap manera, Senyor, que jo mai no he menjat res de profà o impur.” Altre cop la veu li fa: “Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per impur.” Això es va repetir tres vegades, i finalment aquell objecte fou endut cap al cel. I mentre Pere estava perplex, sense saber què volia dir la visió que havia tingut, vet aquí que els emissaris de Corneli, indagant per la casa de Simó, es van presentar al portal i, cridant, van preguntar si s’allotjava allí Simó, l’anomenat Pere. I mentre Pere reflexionava sobre la visió, li digué l’Esperit: “Mira, hi ha uns homes que et busquen. Alça’t i baixa i no tinguis cap recel en acompanyar-los, perquè els he enviat jo.” Pere va baixar on eren els emissaris i els digué: “Jo sóc el qui busqueu. Per quin motiu sou aquí?” Ells respongueren: “Corneli, el cen-turió, home just i temorós de Déu, molt apreciat per tot el poble jueu, ha rebut un avís d’un àngel sant per a fer-te venir a casa seva i que escolti el que tu li has de dir.” Pere els invità a entrar i els donà allotjament. L’endemà s’alçà i se’n va anar amb ells, acompanyat d’alguns dels germans de Jafa. El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli ja els estava esperant amb els seus parents i els amics íntims que havia reunit. I quan Pere anava a entrar, Corneli va sortir al seu encontre i es prosternà als seus peus. Però Pere el féu alçar tot dient-li: “Aixeca’t, que també jo mateix sóc un home.” Va entrar conversant amb ell i va trobar molta gent reunida, i els digué: “Vosaltres sabeu que un home jueu té prohibit de fer-se amb es-trangers o d’entrar a casa seva, però a mi Déu m’ha ensenyat que no he de considerar comuna o impura cap persona. Per això, tan bon punt m’heu cridat, he vingut. Ara, doncs, pregunto: Per quina raó m’heu fet venir?” I Corneli digué: “Fa quatre dies, per aquesta hora, estava jo a casa meva fent l’oració de mitja tarda quan de sobte se’m va plantar al davant un home de vestidures resplendents que em va dir: Corneli, la teva oració ha estat escoltada i les teves almoines recordades davant Déu. Envia algú a Jafa i fes venir Simó, el qui anomenaven Pere; aquest s’allotja a casa de Simó el pellaire, vora la mar. Així que et vaig fer venir a buscar de seguida, i tu has fet bé de venir. Ara, doncs, tots nosaltres estem aquí en presència de Déu per escoltar tot el que t’ha ordenat el Senyor.” Llavors Pere va parlar així: “Ara veig de debò que Déu no fa excepció de persones, sinó que acull tothom qui li és fidel i practica el bé, sigui d’on sigui.