FETS 1:12-24

Llavors van tornar cap a Jerusalem des de la muntanya que en diuen de les Oliveres, prop de Jerusalem, distant només la caminada d’un dissabte. I quan entraren van pujar a l’estatge superior on s’allotjaven Pere, Joan, Jau-me, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, el Zelota i Judes, fill de Jaume. Tots ells estaven estretament units, dedicats constantment a l’oració, amb algunes dones i Maria, la mare de Jesús, i els germans d’ell. En aquells dies, Pere s’alçà enmig dels germans reunits, en un nombre aproximat de cent vint persones, i digué: “Germans, calia que es complís aquella Escriptura que l’Esperit Sant havia predit per boca de David referent a Judes, el qui va fer de guia dels qui prengueren Jesús. Ell formava part del nostre grup i havia participat en aquest servei nostre. Aquest, doncs, va comprar un camp amb la paga de la seva iniquitat, es va llençar de cap, es va rebentar pel mig i se li van escampar totes les entranyes. El fet fou conegut de tots els habitants de Jerusalem, de manera que aquell camp el van anomenar, en la llengua que els és pròpia, Haqueldamà, és a dir: «Camp de sang». Perquè hi ha escrit al llibre dels Salms: Que el seu clos esdevingui un ermot i ningú no hi habiti, i endemés: El seu càrrec l’ocupi un altre. Per tant, és convenient que, d’entre els homes que ens han acompanyat tot el temps que el Senyor Jesús va estar entre nosaltres, comptant des del baptisme de Joan fins al dia que fou alçat del nostre costat, un d’ells sigui constituït testimoni de la seva resurrecció, juntament amb nos-altres.” Llavors en proposaren dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, de sobrenom Just, i Maties. Després van pregar així: “Senyor, tu que coneixes el més íntim de tothom, mostra’ns quin d’aquests dos has escollit