2 PERE 3:1-9

Estimats, aquesta és ja la segona carta que us escric. En l’una i en l’altra em proposo desvetllar amb ad-vertències la vostra sincera consciència, a fi que recordeu les paraules que els sants profetes van dir temps abans, i el manament del Senyor i Salvador que us han transmès els vostres apòstols. Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insí-dies, gent que es deixa portar per les pròpies passions, que us diran: On és aquella seva vinguda que va prometre? Perquè, d’ençà que els pares van morir, tot segueix igual que al començament del món. Intencionadament obliden, però, que ja d’antic existien un cel i una terra, la qual Déu va fer emergir de les aigües i va assentar enmig de les aigües per la seva paraula. Tot i amb això el món d’aleshores va ser destruït, inundat per l’aigua, però el cel i la terra d’ara són guardats per la mateixa paraula, són reservats per al foc del dia del judici i de l’extermini dels malvats. Però que no us passi per alt una cosa, estimats: “Que per al Senyor un dia és com mil anys, i mil anys, com un sol dia.” El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se.