2 CORINTIS 8:1-8

Us fem saber, germans, la gràcia divina que ha estat concedida a les comunitats de Macedònia, que enmig d’una gran tribulació, que els ha posat a prova, se senten tan contents que de la seva absoluta indigència n’han tret un doll de generositat. Perquè, us ho puc assegurar, s’han esmerçat voluntàriament segons les seves possibilitats, i fins i tot per damunt de les seves possibilitats, demanant-nos amb molta insistència que els permetéssim participar en el servei a favor del poble sant. Superant tot el que podíem esperar; primerament es van donar personalment al Senyor, després, seguint la voluntat de Déu, se’ns van oferir a nosaltres. Per això vam demanar a Titus que dugués a terme aquí, entre vosaltres, aques-ta obra generosa, ja que ell la va iniciar. I així com en tot us distingiu: en fe, en paraula, en coneixement, en bona disposició, i en el nostre amor per vosaltres, cal també que us distingiu en aquesta obra generosa. No és pas que us ho mani, sinó que, per mitjà de l’interès per als altres, també faig ressaltar l’autenticitat del vostre amor.