2 CRÒNIQUES 20:1-12

Després d’això, succeí que els moabites, els ammonites i els meünites es van aplegar per fer la guerra contra Josafat. Alguns van anar a informar Josafat, i li digueren: “Una gran gentada avança contra tu des de l’altra banda del Mar Mort, des d’Edom, i ara ja són a Hassasson-Tamar, és a dir, a Enguedí.” Llavors Josafat va agafar por i pren-gué la decisió de buscar el Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà. Judà es va congregar per invocar el Senyor; i de totes les ciutats del país van venir per implorar-li ajuda. Llavors Josafat es va posar dret enmig de l’assemblea de Judà i de Jerusalem, en el temple del Senyor, davant de l’atri nou, i digué: “Senyor, Déu dels nostres avantpassats, ¿no ets tu Déu en el cel, i no domines tu damunt tots els reialmes de les nacions? El poder i la força són a les teves mans, i no hi ha ningú que et pugui resistir. ¿No vas ser tu, Déu nostre, el qui vas expulsar els habitants d’aquesta terra, davant el teu poble Israel, i l’has donada per sempre a la posteritat d’Abraham, el teu amic? Ells hi han viscut i t’hi han construït un santuari dedicat al teu nom afirmant: ‘Si ve damunt nostre algun mal, espa-sa, càstig, pesta o fam, ens presentarem davant d’aquest temple i davant del teu rostre, perquè el teu nom és en aquest temple, i clamarem a tu enmig de la nostra angoixa; i tu ens escoltaràs i ens salvaràs.’ I heus aquí que els ammonites, amb Moab i els de la muntanya de Seïr, on no vas permetre que Israel hi entrés quan sortia de la terra d’Egipte, sinó que se’n va desviar sense destruir-los, ara ens ho paguen atacant-nos per expulsar-nos de l’heretat que tu ens vas donar en propietat. Oh Déu nostre, ¿no els aplicaràs el que és just? Perquè no tenim prou força per a oposar-nos a tan gran multitud com la que ve contra nosaltres, i no sabem què hem de fer. Però la nostra mirada es gira cap a tu.”