1 SAMUEL 3:7-19

Samuel encara no reconeixia el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor va cridar Samuel, i ell va anar on era Elí i li digué: “Sóc aquí. Em cridaves?” Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cri-dava el noi. I digué a Samuel: “Torna-te’n a dor-mir, i, si sents que et criden, diràs: Parla, Senyor, que el teu servent escolta.” I Samuel se’n tornar a jeure al seu lloc. Aleshores va venir el Senyor, es va aturar i va cridar com les altres vegades: “Samuel! Samuel!” I ell respongué: “Parla, que el teu servent escolta.” I el Senyor digué a Samuel: “Mira, vaig a fer una cosa a Israel que a qualsevol que ho senti li xiularan les dues orelles. Aquell dia compliré contra Elí tot el que he dit de la seva família, del principi a la fi. Li faré saber que jo condemno la seva família per sempre més, a causa del seu pecat; perquè, sabent que els seus fills cometien maldats, no els va corregir. Per això he jurat a la família d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no expiaran mai el seu crim.” Samuel va seguir dormint fins al matí, que va anar a obrir les portes de la Casa del Senyor. I tenia por de contar a Elí la visió. Però Elí va cridar Samuel i li digué: “Samuel, fill meu!” I Samuel respon-gué: “Sóc aquí.” Elí li preguntà: “Què és el que t’ha dit? Et prego que no m’ho amaguis. Que Déu et castigui amb severitat si m’ama-gues res de tot el que t’ha dit.” Llavors Samuel li va explicar tot el missatge paraula per paraula, sense amagar-li res. I Elí exclamà: “És el Senyor: que faci allò que li sembli bé!” Mentrestant, Samuel es feia gran i el Senyor era amb ell, i no va deixar caure a terra cap de les seves paraules.