1 PERE 2:11-24

Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les ape-tències carnals que lluiten contra l’àni-ma; manteniu entre els gentils un com-portament correcte, a fi que en allò que us calumnien, com de malfactors, quan vegin les vostres bones obres glorifi-quin Déu el dia de la visitació. Subordineu-vos a tota autoritat tem-poral a causa del Senyor, tant si és al rei com al sobirà, com si és als governadors, en tant que delegats seus per a castigar els mal-factors i honorar els qui fan el bé. Perquè el que Déu vol és que, amb la vostra exemplaritat, feu callar la ni-ciesa dels insensats, com a persones lliures i no com si tinguéssiu la llibertat com a cobertora de la malícia, sinó ben bé com a servents de Déu que sou. Honoreu tothom, estimeu els germans, temeu Déu, respecteu el rei. Els criats, estigueu sotmesos als amos amb tot respecte, no solament als afables i rectes, sinó també als aspres. Perquè és meritós si per causa de la consciència davant Déu algú suporta les afliccions que sofreix injustament. Perquè, quin mèrit té suportar el càstig d’una errada? En canvi, si teniu bon comportament i sou maltractats, i ho suporteu, això és un mèrit davant de Déu. Precisament per a tals fets vau ser cridats, ja que també Crist va patir per vosaltres, deixant-vos marcat un esquema perquè pugueu seguir la seva traça, “ell, que no va cometre pecat, ni fou trobat engany a la seva boca”; injuriat, no responia a la injúria; maltractat, no amenaçava, sinó que es con-fiava al qui jutja rectament; “ell, que va pujar” al patíbul carre-gant sobre el seu cos “els nostres pecats”, per tal que havent ja mort als pecats visquem com a justos: “per la seva ferida heu estat guarits.”