1 REIS 19:3-12

Ell, quan s’adonà del perill, es va alçar i va fugir per salvar la vida; i quan va arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat. Llavors es va endinsar al desert una jornada de camí i va anar a seure sota una ginestera, i demanava que li vingués la mort amb aquestes paraules: “Ja n’hi ha prou, Senyor; treu-me la vida, perquè jo no sóc millor que els meus pares!” I es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però un àngel el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja.” Va mirar i veié al seu capçal una coca cuita sobre les brases i una gerra d’ai-gua. Després de menjar i beure, va tor-nar a ajeure’s. L’àngel del Senyor va tornar altra volta, el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja, perquè el viatge serà molt llarg per a tu.” Es va alçar i va menjar i beure; i amb les energies d’aquell àpat, va caminar quaranta dies i quaranta nits, fins a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allà es va ficar en una cova on va passar la nit. Llavors tingué una revelació del Senyor, que li digué: “Què fas aquí, Elies?” Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.” Ell li digué: “Surt i posa’t dret a la muntanya davant del Senyor.” Llavors el Senyor va passar i un huracà tan fort que esberlava les muntanyes i trencava les pedres anava davant seu, però el Senyor no era en l’huracà. Després de l’huracà hi hagué un terratrèmol, però el Senyor no era en el terratrèmol. Rere el terratrèmol, un foc, però el Senyor tampoc no era en el foc. Després del foc, un so suau i delicat.