Romans 4

L’exemple d’Abraham

1I què direm, doncs, d’Abraham,#x el pare del nostre llinatge?#x 2Si hagués estat fet just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se’n, però no davant de Déu.#x 3En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia.#x 4Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d’un deute;#x 5mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. 6També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: 7Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats! 8Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat!#x

9Tanmateix, les paraules d’aquesta benaurança, ¿s’apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d’Abraham com a justícia.#x 10Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís. 11Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se.#x I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia, 12i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió.

13Abraham i la seva descendència#x no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei,#x sinó en virtut de la justícia que s’obté per la fe. 14De fet, si els hereus ho fossin en virtut de la Llei, la fe no seria res, i la promesa quedaria anul·lada; 15perquè la Llei provoca la indignació divina mentre que, on no hi ha Llei, tampoc no hi ha transgressió.#x 16Així, doncs, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. D’aquesta manera la promesa és vàlida per a tota la descendència, no tan sols per als qui viuen sota la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d’Abraham,#x que és pare de tots nosaltres, 17tal com diu l’Escriptura: T’he fet pare d’una multitud de pobles;#x i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l’existència allò que no existia.#x 18Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d’una multitud de pobles, d’acord amb el que diu l’Escriptura: Així serà la teva descendència.#x 19Abraham no va defallir en la fe tot i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com mortes estaven les entranyes de Sara.#x 20Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que fou enfortit per la fe i donà glòria a Déu. 21Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès. 22Per això també hi ha escrit: Li ho comptà com a justícia.#x 23I si es va escriure li ho comptà, no va ser tan sols per a ell, 24sinó també per a nosaltres,#x a qui Déu tindrá en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre,#x 25que fou entregat per perdonar-nos els pecats#x i ressuscitat per fer-nos justos.#x

Tans Gekies:

Romans 4: BCI

Kleurmerk

Kopieer

Vergelyk

Deel

Wil jy jou kleurmerke oor al jou toestelle gestoor hê? Teken in of teken aan

<p>Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso</p>

Vind meer uit oor Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Romans 4

Gewilde Bybelverse vanaf Romans 4

Gewilde Bybelverse vanaf
Romans 4