Популярні біблійні вірші з MARC 4

Поділитись

Aleshores es va desvetllar, va incre-par el vent i digué al llac: “Silenci! Cal-ma’t!” I el vent amainà i es va fer una gran calma. I els digué: “Per què teniu tanta por? Com és que no teniu fe?”

Però ells estaven esverats de mala manera, i entre ells comentaven: “Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i el llac l’obeeixen?”

Ell era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. El despertaren i li digueren:“Mestre. ¿És que no et fa res que ens enfonsem?”

Els deia també: “ Tingueu en compte això que sentiu: La mesura que vosaltres fareu serà la mesura que us faran, i encara us n’hi afegiran.

I deia: “El Regne de Déu és com aquell home que escampa la llavor a la terra, i, tant si dorm com si està despert, tant si és de dia com si és de nit, la llavor germina i va creixent, sense que ell sàpiga com.

Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.”