Priljubljene svetopisemske vrstice iz Gènesi 6

Deli

s’entristí i es penedí d’haver-los creat.

Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal

Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença.

Aquesta és la història de Noè. Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu.

I va dir: «Faré desaparèixer de la terra l’home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d’haver-los fet.»

Quan els homes començaren a multiplicar-se a la terra i els van néixer filles, alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler. El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics.

Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat.

Llavors Déu va dir a Noè: – He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra.

Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora.

Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s’havia pervertit.

fes-hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terra, perquè sobrevisquin amb tu.