Popularne wersety biblijne z Gènesi 35

Udostępnij

Déu va afegir: – Jo sóc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes. El país que he donat a Abraham i a Isaac, te’l dono a tu i, després de tu, a la teva descendència.

Amunt, pugem a Betel, on dedicaré un altar al Déu que em va escoltar quan em veia envoltat de perills i que m’ha fet costat arreu on he anat.

dient: – El teu nom és Jacob. Però d’ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel. I el va anomenar Israel.

Jacob va dir a la seva família i a tots els qui eren amb ell: – Desfeu-vos dels déus estrangers que tingueu entre vosaltres. Purifiqueu-vos i canvieu-vos els vestits.

Déu va dir a Jacob: – Aixeca’t, puja a Betel i queda-t’hi a viure. Dedica’m allà un altar a mi, el Déu que se’t va aparèixer quan fugies del teu germà Esaú.

Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí.