Popularne wersety biblijne z Gènesi 17

Udostępnij

Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: – Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.

Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles.

Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència.

– Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles.

Déu li replicà: – Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança.

A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.

Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?»

Després, Déu digué a Abraham: – A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara.

Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres.

Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps.

De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua.