Àwọn Ẹsẹ Bíbélì Tí Ọ̀pọ̀ Èèyàn Mọ Gènesi 50

Pín

Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.

Però Josep els va respondre: – No tingueu por. ¿És que m’haig de posar al lloc de Déu?

Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills. Els va consolar i els parlava al cor.

“Parleu a Josep i digueu-li: Digna’t perdonar el crim i l’ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna’t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare.” Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules.

Un dia, Josep va dir als seus germans: – Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob.

Després Josep va conjurar els descendents d’Israel dient-los: – Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.

Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte.