Saviesa 14
14
Un altre exemple: els navegants
1També hi ha aquell qui equipa una embarcació, disposat a fer front a les ones encrespades, i comença invocant amb grans crits una fusta#x més corcada que la nau que el transporta. 2De fet, és l’afany de guanys allò que ha mogut a armar la nau, i un hàbil mestre d’aixa l’ha construïda. 3Però la teva providència, oh Pare, n’és el timoner: ets tu qui ha obert un camí en el mar, una ruta segura entre les ones,#x 4mostrant així que pots salvar de tot perill, encara que algú s’embarqui sense cap perícia. 5Tu no vols que siguin estèrils les obres guiades per la teva saviesa. I per això els homes poden confiar la seva vida a un lleny esquifit i travessar sans i estalvis les onades amb una barca.#x
6De fet, al principi, mentre els gegants altius sucumbien,#x l’esperança del món es refugiava en una barca que, pilotada per la teva mà, deixava als segles futurs una llavor de nova vida. 7Beneït el lleny que va ser instrument de justícia!#x 8Però maleït l’ídol que és obra d’unes mans: l’ídol i el qui l’ha fet! L’un, perquè el fabricava; l’altre, perquè, tot i ser una cosa corruptible, és anomenat «déu». 9Déu detesta igualment l’impiu i la seva impietat, 10i castiga l’obra amb el qui l’ha feta. 11Per això intervindrà destruint els ídols dels pagans, perquè, enmig de les coses que ha creat, els ídols són abominables, un ensopec per als homes, un parany als peus dels insensats.
Origen de la idolatria
12La infidelitat a Déu#x comença amb la idea de fabricar ídols. Aquest invent ha corromput la vida dels homes. 13Perquè al principi no n’hi havia, d’ídols, ni tampoc existiran eternament. 14La vanaglòria humana els va introduir en el món i per això els espera una ràpida fi.
15Un pare, trasbalsat pel dolor de la mort prematura del seu fill, fa esculpir una estàtua del qui ha estat arravatat abans de temps. I ara tributa honors divins a allò que no era més que un cadàver, i transmet als seus els cultes secrets i els ritus que ha instituït. 16Amb el temps, aquest costum impiu arrela i adquireix força de llei.#x
Igualment, els sobirans van decretar el culte a les estàtues. 17Com que els reis vivien lluny i la gent no els podia honorar personalment, reproduïen la figura del qui era distant i feien una imatge visible del rei que volien honorar. Així, amb tot l’interès, adulaven l’absent com si fos present. 18D’altra banda, l’ambició dels artistes contribuïa a estendre el culte del rei fins i tot entre els qui no el coneixien. 19Com que l’artista volia complaure el sobirà, forçava el seu art i el representava més ben plantat que no era. 20I la gent, embadalida per l’encant d’aquella obra d’art, començaven a adorar com a déu aquell que fins aleshores només havien honorat com a home.
21Aquest fou un parany mortal per a la vida dels homes, perquè alguns d’ells, víctimes d’una desgràcia o de la tirania, van atribuir a pedres o a fustes el nom diví, que és incomunicable.#x
Mals de la idolatria
22Després no n’han tingut prou d’anar errats sobre la noció de Déu; vivint submergits en el mar de contradiccions que vénen de la seva ignorància, gosen donar el nom de «pau» a uns mals tan grans. 23Sacrifiquen infants en ritus d’iniciació, o bé celebren els seus cultes secrets, o bé orgies frenètiques acompanyades de pràctiques extravagants; 24ja no respecten res, ni la vida ni la puresa del matrimoni. L’un mata l’altre a traïció, o l’ultratja donant-li fills il·legítims. 25Tot és una barreja de sang i homicidis, furt i engany, corrupció, deslleialtat, desordre, perjuri, 26confusió de valors, desagraïment, decadència moral, perversions sexuals, desordres en el matrimoni, adulteris i llibertinatge.#x 27Efectivament, el culte d’uns ídols abominables és el principi de tots els mals; n’és la causa i també la conseqüència. 28Els idòlatres tan aviat exulten amb una alegria frenètica com pronuncien oracles mentiders; tan aviat viuen trepitjant els altres com perjuren sense fre. 29De fet, com que confien en ídols sense vida, ja poden jurar en fals: no cal que temin cap revenja! 30Però un doble càstig els caurà al damunt: primer, perquè recorrent als ídols s’han fet una idea falsa de Déu; després, perquè han perjurat amb mala fe, menyspreant la santedat divina. 31En canvi, els ídols invocats amb jurament no tenen poder per a castigar ningú. És el càstig reservat als qui pequen, allò que sempre acaba atrapant els culpables.
Actualmente seleccionado:
Saviesa 14: BCI
Destacar
Compartir
Copiar
¿Quieres guardar tus resaltados en todos tus dispositivos? Regístrate o Inicia sesión
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso