Isaïes 9
9
1El poble que caminava en la foscaha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país tenebrós.#x
2Els has multiplicat, Senyor,#x
els has omplert
d’una alegria immensa.
S’alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors
que es reparteixen el botí.
3El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l’espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat
com el dia de Madian.#x
4Les botes dels soldats
que sotraguejaven la terra
i els mantells rebolcats en la sang,
tot crema alhora, el foc ho devora.#x
5Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l’espatlla
la insígnia de príncep.#x
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre»,
«Príncep de pau».#x
6Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne#x
sobre el dret i la justícia,#x
des d’ara i per sempre.
Això és el que farà
l’amor ardent del Senyor de l’univers.
Càstig d’Israel#x
7El Senyor ha llançat una paraula
contra Jacob,
una amenaça ha caigut sobre Israel.
8Tot el poble l’ha coneguda,
però Efraïm i els habitants de Samaria
diuen amb arrogància orgullosa:
9«Si cauen els maons,
edificarem amb pedra;
si talen els sicòmors,
repoblarem amb cedres.»#x
10El Senyor ha instigat contra Israel
els enemics, els de Ressín,
ha atiat els seus adversaris:
11els arameus pel davant
i els filisteus pel darrere;#x
entre tots han devorat Israel.
Però, amb tot, no s’ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.#x
12El poble no ha retornat
a qui el castigava,
no s’ha girat
cap al Senyor de l’univers.#x
13Per això el Senyor, en un sol dia,
ha tallat a Israel el cap i la cua,
la palma i el jonc.#x
14El cap és l’ancià i el noble;
la cua, el profeta mentider.#x
15Els guies d’aquest poble
l’han esgarriat,#x
i els qui els seguien han desaparegut.
16Per això el Senyor
no serà favorable als joves
ni s’apiadarà dels orfes i les viudes,#x
perquè tots són infidels i malvats
i sols parlen d’insensateses.
Però, amb tot, no s’ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
17La maldat abrusa com el foc#x
quan consumeix espines i esbarzers,
quan arbora l’espessor del bosc
i s’enlaira en columnes de fum.
18L’ardor del Senyor de l’univers
abrusa el país;
el poble és consumit pel foc.
Ningú no té entranyes per a ningú:
19tallen a la dreta i encara tenen fam,
devoren a l’esquerra
i no en tenen prou.
La carn que mengen és el propi braç:#x
20Manassès devora Efraïm,
i Efraïm, Manassès;
i tots dos s’uneixen contra Judà.#x
Però, amb tot, no s’ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
Actualmente seleccionado:
Isaïes 9: BCI
Destacar
Compartir
Copiar
¿Quieres guardar tus resaltados en todos tus dispositivos? Regístrate o Inicia sesión
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso