Versículos más leídos de la Biblia ISAÏES 40

Compartir

Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.

Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats, aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.

¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.

Una veu crida: “Prepareu en el desert el camí del Senyor, a l’estepa, una ruta dreta per al nostre Déu.

L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre.

Llavors es manifestarà la glòria del Senyor i totes les criatures la veuran alhora, ja que el Senyor mateix ha parlat.”

Totes les valls seran terraplenades, i totes les muntanyes i els turons, abai-xats; el terreny escabrós serà anivellat, i les cingleres, aplanades.

Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”

Alceu els ulls al cel i mireu: Qui ha creat aquestes coses? Qui posa en marxa i recompta els seus exèrcits? Ell els cri-da tots pel seu nom. De la seva gran potència i del seu poder ningú no se n’amaga.

Ell seu sobre el cercle de la terra, els habitants de la qual són com llagostes. Ell estén el cel com un tendal, el des-plega com una tenda on habitar.

Parleu al cor de Jerusalem i digueu-li ben alt que s’ha acabat la seva servi-tud, que la seva culpa és expiada, que de part del Senyor ha rebut el doble per tots els seus pecats.

Una veu diu: “Pregona!” I una altra respon: “Què he de pregonar?” “Que tota criatura és herba, i tota la seva vigoria, com la flor del camp; l’herba s’asseca i la flor es marceix, quan l’alè del Senyor hi passa pel da-munt; ben cert que el poble és herba!

Aquí ve el Senyor Etern amb poder, el seu braç ho domina tot. Porta amb ell la seva recompensa, i davant d’ell, la seva retribució.

Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu.

Qui ha mesurat les aigües amb el palmell de la mà o ha pres la mida del cel a pams? Qui ha posat en una mesura tota la pols de la terra, o ha pesat les muntanyes amb la romana, o els turons amb les balances? Qui ha dirigit l’esperit del Senyor o, fent-li de conseller, l’ha instruït? A qui ha consultat que el pogués aconsellar i li mostrés el camí de la rec-titud, que li ensenyés la ciència o li indiqués el camí de la prudència?