Versículos más leídos de la Biblia HEBREUS 11

Compartir

La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen; per la fe els avantpassats obtingueren l’aprovació.

Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.

Per la fe comprenem que l’univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.

Per la fe, Abraham va obeir la crida de partir cap a la terra que havia de posseir en herència, i va sortir sense saber on anava. Per la fe va viure en la terra promesa com un foraster, habitant en tendes igual que Isaac i Jacob, hereus amb ell de la promesa

Per la fe, Noé, advertit per revelació dels esdeveniments que encara no es veien, obedient a Déu, va construir una arca per salvar-se amb la seva família; mitjançant aquesta fe feia palesa la cul-pa del món, i esdevingué hereu de la justícia, que és fruit de la fe.

Per la fe, Henoc fou traslladat sense passar per la mort, i no el van trobar més, perquè Déu se l’havia endut. En efecte, abans del seu traspàs havia obtingut la certificació d’haver agradat a Déu.

Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici superior al de Caín, i per la fe fou declarat just, ja que Déu va aprovar les seves ofrenes; per mitjà de la fe en-cara parla després de mort.

També per la fe, la mateixa Sara, tot i que era d’edat avançada, va obtenir la vigoria per a iniciar un llinatge, perquè tingué per digne de fe el qui li feia la promesa.

perquè esperava aquella ciutat sòli-dament assentada de la qual Déu és l’arquitecte i el constructor.

Per la fe, Moisès, ja gran, va refusar el títol de fill de la filla del faraó, perquè es va estimar més ser maltrac-tat junt amb el poble de Déu, ans que aprofitar el goig fugisser del pecat. Considerava que l’oprobi del Crist era una riquesa més gran que tots els tresors de l’Egipte, perquè tenia la mirada posada en la recompensa. Per la fe va abandonar l’Egipte, sense témer el furor del rei, perquè va ser constant en allò que no veia, com si ho anés veient.

Per la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el fill únic que oferia, sobre qui descansaven les promeses

Per la fe, Rahab, la dona pública, no va morir amb el incrèduls, perquè havia acollit amistosament els exploradors.

Per la fe travessaren el Mar Roig com si fos per terra ferma, i quan els egipcis ho van intentar foren engolits.

Per la fe s’esfondraren les muralles de Jericó al cap de set dies de donar-hi voltes.

Per la fe va immolar la pasqua i va aspergir la sang, a fi que l’exterminador dels primogènits no toqués els d’ells.

Per la fe, Josep, a punt de morir, va preveure l’èxode dels israelites, i va donar ordres sobre el trasllat de les seves despulles.

Per la fe, Jacob, moribund, va beneir cada un dels fills de Josep i adorà repen-jat en l’empunyadura del seu bastó.

També per la fe, Isaac beneí Jacob i Esaú, en vistes al futur.