Tobit 7
7
A casa de Ragüel
1Quan entraven a Ecbàtana, Tobies va dir a l’àngel:
– Azaries, germà meu, porta’m de dret a casa del nostre parent Ragüel.
L’àngel l’hi va acompanyar. Ragüel estava assegut al costat de la porta del pati, i ells van ser els primers de saludar-lo. Ragüel els respongué:
– Déu vos guard, germans. Sigueu benvinguts!
I els va fer entrar. 2Ragüel va dir a Edna, la seva dona:
– Quina retirada té aquest jove amb el meu parent Tobit!
3Edna els va preguntar:
– D’on sou, germans?
Ells li contesten:
– Som uns deportats a Nínive, de la tribu de Neftalí.
4Ella els pregunta:
– Coneixeu el nostre parent Tobit?
Li responen:
– I tant, que el coneixem!
5Ella els pregunta si es troba bé, i ells li diuen:
– És viu i té bona salut.
I Tobies va afegir:
– És el meu pare!
6Ragüel es va aixecar d’una revolada i el besava, tot plorant. Després li digué:
– Que Déu et beneeixi, fill meu! És molt bo, el teu pare! I quina desgràcia que s’hagi tornat cec, un home tan just i caritatiu com ell!
I abraçava tot plorant el seu parent Tobies. 7La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
Tobies demana la mà de Sara
8Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un moltó del seu ramat. 9Ells van rentar-se i banyar-se. Un cop a taula, Tobies va dir a Rafael:
– Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.
10I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:
– Menja i beu, i reposa de gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l’únic home a qui pertoca de casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix no puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim.#x Però, fill meu, t’haig de dir tota la veritat. 11Ja l’he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de noces, quan volien acostar-se-li. Per això ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farà el que més us convingui.
12Però Tobies replicà:
– No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu.#x
Ragüel li diu:
– Està decidit! Sara t’és donada tal com prescriu la Llei de Moisès. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni.#x Pren-la per esposa. Des d’ara sou marit i muller.#x Sara és teva, des d’avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar damunt vostre el seu amor i la seva pau.#x
Les noces
13Ragüel va cridar llavors la seva filla Sara. Quan la tingué al davant va agafar-la per la mà i va donar-la a Tobies, tot dient:
– Pren la muller que t’és donada, segons les prescripcions de la Llei que es troben en els llibres de Moisès. Pren-la i porta-la amb salut a casa del teu pare. Que el Déu del cel us concedeixi la pau.
14Després va cridar la mare de la noia, li va fer portar un full i va estendre l’acta de matrimoni fent constar que donava a Tobies la seva filla per muller, tal com prescriu la Llei de Moisès. Llavors van començar l’àpat.#x
La nit de noces
15Ragüel féu venir Edna, la seva muller, i li va dir:
– Germana meva, prepara l’altra cambra i fes-hi entrar Sara.
16Edna anà a preparar un llit a l’habitació que li havia dit Ragüel i va dur-hi la filla. Edna plorava pensant en ella. Però, eixugant-se les llàgrimes, li va dir:
17– Confiança, filla! Que el Senyor del cel et canviï la tristesa en alegria. Anima’t, filla meva!
I Edna es va retirar.
Currently Selected:
Tobit 7: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso