Lluc 7
7
Guarició del criat d’un centurió
(Mt 8,5-13; Jn 4,43-54)
1Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.#x 2Un centurió#x tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. 3El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus#x a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. 4Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
– Es mereix que li facis aquest favor, 5perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.#x
6Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
– Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva, 7i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. 8Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.#x
9Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
– Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
10Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.
Resurrecció del fill d’una viuda de Naïm#x
11Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm.#x L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. 12Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. 13Així que el Senyor#x la va veure, en sentí compassió i li digué:
– No ploris.
14Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
– T’ho mano: jove, aixeca’t.#x
15El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. 16Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
– Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.#x
I també:
– Déu ha visitat el seu poble.#x
17L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.#x
Els enviats de Joan Baptista
(Mt 11,2-19)
18Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos 19i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»#x
20Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren:
– Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”
21Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes,#x i donà la vista a molts cecs. 22Jesús, doncs, els respongué:
– Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.#x 23I feliç aquell qui no em rebutjarà!#x
24Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
– Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 25Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis! 26Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta?#x Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 27És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.#x 28Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.#x
29»Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell,#x i reconegueren així que Déu és just, 30però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.#x
31»A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació?#x A qui s’assemblen? 32S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!” 33Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”;#x 34ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans#x i pecadors.”#x 35Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.#x
Jesús perdona una pecadora#x
36Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.#x 37Hi havia al poble una dona que era una pecadora.#x Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum 38i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell.#x Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. 39El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» 40Jesús li digué:
– Simó, t’haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
– Digues, mestre.
41– Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris,#x i l’altre, cinquanta. 42Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?
43Simó li contestà:
– Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
– Has respost#x correctament.
44Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
– Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus;#x ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. 45Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. 47Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt.#x Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48Després digué a la dona:
– Els teus pecats et són perdonats.#x
49Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»#x
50Jesús digué encara a la dona:
– La teva fe t’ha salvat.#x Vés-te’n en pau.#x
Currently Selected:
Lluc 7: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso