EL SÀBAT I LA IDENTITAT

MEDITACIÓ

Feia temps que dos amics buscaven feina, cosa que els pesava molt, ja que cadascun tenia una família de la qual tenir cura. Assistien a un curs anomenat "Cristianisme i treball" que jo ensenyava a la meva església. Durant el curs, van reflexionar molt obertament sobre el seu atur, i els van preocupar especialment les preguntes sobre la seva identitat. El meu valor depèn de la meva rellevància en el món laboral? A quin punt m'identifico amb la feina que faig? Quin impacte té en mi l'atur?

Ens van cridar l'atenció els seus testimonis i ens vam adonar de la importància de la nostra feina per a la nostra identitat. Déu ha ordenat un dia sense feina per a cada setmana, el sàbat, per recordar-nos que la nostra identitat no està determinada per la nostra feina.

Els jueus van ser privats del descans del sàbat. Com a esclaus, havien de treballar incessantment al servei del faraó. Estaven atrapats en un sistema que els explotava i exercia un domini absolut sobre la creació de Déu. Tanmateix, Déu no estava disposat a acceptar l'statu quo. Va alliberar el seu poble de l'esclavitud. Al desert fora d'Egipte, els jueus van poder tornar a celebrar el sàbat. Mentre adoraven Déu, se'ls va recordar la seva identitat més profunda i veritable: eren el poble escollit i estimat de Déu.

És per això que el sàbat és fonamental per a tots nosaltres. Quan adorem Déu i tenim comunió els uns amb els altres, experimentem que quan donem, sempre rebem. Som més del que fem i del que aconseguim. En última instància, la nostra identitat i dignitat es troben en reconèixer que som -immerescudament- fills estimats de Déu.

La feina ens ajuda a construir el nostre caràcter, però el nostre valor com a persona no està determinat pel que fem. En el nostre dia de descans, arribem a allunyar-nos de la nostra feina i experimentar de nou la proximitat de Déu. Amb l'ajuda del descans del sàbat ordenat per Déu, rebem la pau. El nostre valor com a éssers humans es basa en la nostra relació amb Déu.

Els dos amics que van assistir al curs han reflexionat àmpliament sobre la seva identitat. Durant un moment difícil han après que Déu els estima, independentment de la seva ocupació o dels seus èxits. Com a resultat, han trobat una perspectiva motivadora i encoratjadora per a les seves vides.

PREGUNTES PER REFLEXIONAR

• Com mesura la societat el meu valor? Com ho fa Déu?


• Defineixo la meva identitat a través d'assoliments constants o puc "ser" en lloc de "fer" un diumenge?


• Com puc experimentar el meu valor en Déu a la vida quotidiana i mostrar-lo als altres?

TEMES DE PREGÀRIA

• Donem gràcies a Déu pel nostre temps de descans setmanal, quan experimentem ser fills estimats de Déu sense haver de fer res.


• Donem gràcies a Déu per la nostra feina i com desenvolupa el nostre caràcter i ens sosté.


• Preguem pels que s'han convertit en esclaus de la societat basada en el rendiment en què vivim. Senyor, allibera'ls com tu vas alliberar el teu poble d'Egipte.


• Ens penedim perquè depenem massa dels nostres èxits i rendiment, en lloc de basar la nostra identitat en Déu.

PREGÀRIA SUGERIDA

Senyor, intentem trobar refugi en Tu, però no sabem com fer-ho. Influenciats per la nostra vida quotidiana, ens centrem únicament en els nostres èxits, tot i que anhelem aprovació i amor.

Gràcies per estimar-nos primer. Gràcies per donar-nos el teu amor incondicionalment. Gràcies per nodrir-nos a nosaltres i a la nostra ànima, i per proporcionar-nos tot el que necessitem. No hi ha necessitat de cap "vitamina" addicional.

Senyor, ajuda'ns a entendre la nostra fam com un desig per tu. Ajuda'ns a nodrir-nos del teu amor. Mostra'ns com estar a la teva presència cada dia i guia'ns sempre. Amén.

Gisela Kessler-Berther, Màster en Teologia, diferents funcions de lideratge en el sector sanitari i educatiu, Suïssa.