Com (no) salvar el món: la veritat sobre revelar l'amor de Déu a les persones que tens més a propMostra

Com (no) salvar el món: confia en el teu propi poder

Els meus pares van fundar un servei d'assistència per a la gent sense sostre al barri de Tenderloin de San Francisco, així que la major part de la meva infància la vaig passar en un parc públic descuidat amb la meva família fent oficis i estudis bíblics a l'església, repartint dinars i peces de roba, jugant a escacs i veient partits de bàsquet. Tenia nou anys quan vaig presenciar el meu primer assassinat. Dos grups que s'odiaven mútuament es van enfrontar en una voràgine de ganivets, apunyalaments i ferides i un eixam de gent. Aleshores, la multitud va fer marxa enrere i un home va caure al formigó esquerdat amb un ganivet al pit.

Mirant les meves vambes gastades, dempeus en aquest parc que m'encantava tant, tenia una sensació de malestar a l'estómac. Sabia que havia vist alguna cosa que no hauria d'haver vist. Vaig sentir una sensació que mai havia sentit abans. Culpabilitat. Recordo la sensació de que jo hauria d'haver salvat algú, però no ho vaig fer. El meu primer sentit de culpabilitat es va arrelar dins del meu cor. Va continuar brotant com una mala herba. Em vaig apuntar a tantes activitats comunitàries com fos possible, però les necessitats del nostre barri no semblaven disminuir mai. Vaig intentar fer més, ajudar més i ajudar millor i, en canvi, els resultats decebedors em van deixar insegur i enfadat.

No importa com o on hem crescut, molts de nosaltres sabem el que se sent en sentir-nos aclaparats i descoratjats per les necessitats insuperables que ens envolten. Tots som dolorosament conscients de que els nostres éssers estimats pateixen. Estem terriblement en sintonia amb el fet que el nostre món te una gran necessitat de salvació. Volem ser part de la solució. Vull donar-te a conèixer una veritat alliberadora: Jesús és el Salvador. Jesús té el poder de salvar, i nosaltres no.

Sé el que se sent en creure la mentida que, com a seguidor de Jesús, és el meu deure salvar tots els que m'envolten. La veritat de que no és la nostra feina salvar és alliberadora. Jesús és el Salvador del món. És la seva feina. No hem estat creats per confiar en el nostre propi poder i suportar el pes de la salvació de tots sobre les nostres espatlles. Necessitem algú més poderós que nosaltres.

Però Jesús no va venir a salvar per força. El Salvador es va buidar de la seva esplendor exterior i "es va fer no res: prengué la condició de servent, i es féu semblant als homes" per servir als altres humans (Filipencs 2:7 BCI). Va venir per passar temps amb nosaltres, estimar i servir els pecadors. En la nostra recerca de ser com el Salvador, ser com Crist i viure com ho faria Jesús, servir és l'exemple que tenim. La crida a ser com Jesús no és una crida a salvar. És una crida a servir. La culpabilitat de no poder ser com Déu ha desaparegut.

Jesús és qui salva, i nosaltres som els seus narradors. Ets lliure de compartir les meravelloses noves del que Jesús ha fet en la teva vida sense sentir la pressió del resultat. Comparteix, doncs, la teva història encara que no sigui perfecta, serveix a persones que potser no mostren gratitud i comparteix Jesús amb persones que potser mai l'acceptaran.

Respon

Quin perill hi ha si confiem en el nostre propi poder en comptes del de Déu?

Com t'allibera la veritat que Jesús és qui salva i que som els seus narradors per compartir Jesús amb els altres?

Com pots seguir l'exemple de servitud de Jesús i compartir lliurement el seu amor amb algú a prop teu avui?