Salms 77:1-10 - Compara totes les versions

Comparteix

Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti. Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol. Quan em recordo de Déu, sospiro, em sento defallir sempre que hi penso. Pausa Ell aparta la son dels meus ulls, i em torbo tant, que ni goso parlar. Penso en les èpoques llunyanes, recordo els temps antics; de nit rumio dintre meu, reflexiono i em pregunto a mi mateix: «¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? ¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos, s’ha desdit de la seva paraula? ¿Pot oblidar-se Déu de compadir, l’enuig pot tancar-li les entranyes?» Pausa

Alço a Déu la meva veu i cla-mo, m’adreço a Déu i ell m’escoltarà. En moments de tribulació busco el Senyor, a la nit no descansa la meva mà estesa, la meva ànima no vol ser consolada. Evoco Déu i m’estremeixo, medito i el meu esperit es desani-ma. ( Pausa ) No em deixes aclucar els ulls, estic consternat i no puc parlar; repasso els temps d’antany, els anys llunyans, recordo les meves cançons nocturnes, medito, i em pregunto interiorment: ¿És que el Senyor ens rebutjarà perpètuament i ja no ens serà mai més favorable? ¿S’ha esgotat totalment la seva clemència, ha caducat la promesa per a tots els temps? ¿És que s’ha oblidat Déu de com-padir-se, o ha tancat d’indignació la seva misericòrdia? ( Pausa ) Jo dic: “Això és el que em dol: que la dreta de l’Altíssim hagi can-viat.”