Salms 119:81-128 - Compara totes les versions

Comparteix

Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula. Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?» Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets. Quant de temps viurà encara el teu servent? Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen? M’han posat paranys els superbs, que no viuen segons la teva Llei. Tots els teus manaments són veritat; ajuda’m, que em persegueixen sense causa. Han estat a punt d’esborrar-me de la terra, però jo no he abandonat els teus preceptes. Per l’amor que em tens, dóna’m la vida i guardaré el pacte que vas proclamar. La paraula és eterna, Senyor, persistirá com el cel. La teva fidelitat es manté pels segles com es manté la terra que has fixat. Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit; tota cosa està al teu servei. Si la teva Llei no fes les meves delícies, jo hauria sucumbit, amb tantes penes. Mai no oblidaré els teus preceptes; gràcies a ells em dónes la vida. Sóc teu: et prego que em salvis, que jo medito els teus preceptes. Els injustos em sotgen perdre’m, però jo miro d’entendre el teu pacte. He vist límits a la cosa més perfecta, però els teus manaments són immensos. Com estimo la teva Llei! Tot el dia la porto al pensament. Gràcies als teus manaments, tinc més seny que l’enemic, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més instruït que tots els meus mestres de tant que medito el teu pacte. Guardar els teus preceptes em fa més assenyat que els ancians. Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules. Les decisions que has pres, no les defujo; tu me les has ensenyades. Quina dolçor, les teves promeses! Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel. El seny em ve dels teus preceptes; per això detesto els camins enganyosos. La teva paraula és llum dels meus passos, la claror que m’il·lumina el camí. Ho he jurat i ho mantinc: guardaré les teves justes decisions. Són grans, Senyor, les penes que sofreixo: dóna’m la vida, com havies promès. Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis, i fes que aprengui els teus designis. La meva vida està sempre en perill, però no oblido la teva Llei. M’han parat una trampa els injustos, però jo no em desvio dels teus preceptes. Tindré sempre per herència el teu pacte: és l’alegria del meu cor. Compliré de cor els teus decrets, del tot i per sempre. Em desagraden els qui són dobles de cor, jo estimo la teva Llei. Ets el meu recer i l’escut que em protegeix, confio en la teva paraula. Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal, que vull guardar els manaments del meu Déu. Rep-me, tal com vas prometre, i viuré; que no sigui confosa la meva esperança. Sostén-me i seré salvat, els teus decrets sempre són la meva delícia. Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets, enganyats per la pròpia astúcia. Per a tu són escòria els injustos del país; per això estimo el teu pacte. Tot el meu cos s’esborrona de por, perquè temo els teus judicis. He obrat segons el dret i la justícia: no m’abandonis en mans dels opressors. Garanteix que faràs feliç el teu servent, que no m’oprimiran els superbs. Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis i que arribin els béns promesos. Mostra l’amor que tens al teu servent, fes que aprengui els teus decrets. Sóc el teu servent, dóna’m seny i coneixeré el teu pacte. Ja és hora que intervinguis, Senyor: ells han violat la teva Llei. Jo estimo els teus manaments més que l’or, més que l’or fi; per això trobo justos els teus preceptes i em desagraden els camins enganyosos.

La meva ànima està ansiosa per la teva salvació, tinc confiança en la teva paraula. Els meus ulls es consumeixen espe-rant la teva promesa, i em dic: “Quan vindràs a consolar-me?” Encara que sóc com una olla fu-mada, no he oblidat pas els teus estatuts. Quant de temps li queda al teu servent? Quan faràs justícia contra els qui em persegueixen? M’han excavat trampes els insolents, cosa que no està d’acord amb la teva llei. Tots els teus manaments són fide-dignes; ajuda’m, que sóc perseguit sense motiu. De poc que no m’esborren de la terra, però jo no abandono els teus preceptes. Conforme al teu amor, aferma’m la vida i guardaré el dictamen dels teus llavis. Perpètuament, Senyor, la teva pro-mesa es manté ferma dalt del cel. D’una generació a l’altra es manté la teva fidelitat, com es manté la terra i perdura. Tot subsisteix per ordenació teva fins avui, ja que l’univers està al teu servei. Si la teva llei no hagués estat la meva delícia, ja m’hauria fos en l’aflicció. Mai no oblidaré els teus preceptes, perquè per ells m’has fet viure. Sóc teu, salva’m!, que em subjecto als teus manaments. Els dolents estan a l’aguait per perdre’m, i jo estic atent a les teves instruccions. A tota perfecció he vist un terme, però el teu manament és immens. Com estimo la teva llei! Tot el dia és la meva meditació. Els teus manaments em fan ser més assenyat que els enemics, perquè me’ls he fet meus per sempre. Sóc més entès que els meus mestres, ja que els teus preceptes són la meva meditació. Sóc més entenimentat que els an-cians, perquè observo els teus manaments. De tot camí de mal he apartat els peus, a fi de complir la teva paraula. Dels teus decrets no m’he apartat, perquè tu ets qui m’ensenya. Que n’és de dolça al paladar la teva promesa! Més que la mel a la meva boca. Pels teus manaments he posat seny, per això detesto tot camí d’engany. La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí. He jurat, i ho mantinc, que guardaré les prescripcions de la teva justícia. Estic extremadament afligit; Senyor, fes-me viure com ho has promès. Accepta les promeses que t’he fet, Senyor, i fes que entengui les teves deci-sions. Tinc la vida constantment expo-sada, però no he oblidat la teva llei. Els malvats m’han posat paranys, però jo no m’he desviat dels teus manaments. He pres per herència perpètua els teus preceptes, perquè són l’alegria del meu cor. He inclinat el meu cor a complir els teus dictats, per sempre, fins a la fi. Detesto els hipòcrites però estimo la teva llei. Tu ets el meu refugi i el meu escut, confio en la teva paraula. Aparteu-vos de mi, malfactors, que vull complir els preceptes del meu Déu. Sostén-me, com vas prometre, i viuré; no decebis la meva confiança. Aguanta’m, i seré salvat, i em complauré sempre en les teves prescripcions. Has arraconat tots els qui es des-vien de les teves normes, perquè la seva astúcia no té sentit. Com a escòria bandeges tots els malvats del país, per això estimo les teves prescripcions. El meu cos s’estremeix per temor de tu, i dels teus decrets tinc temença. He obrat segons el dret i la justícia, no m’abandonis als opressors. Fes-te fiador del teu servent per al bé, que no m’oprimeixin els superbs. Els meus ulls es malmeten esperant el teu auxili, i per la decisió de la teva equani-mitat. Tracta el teu servent segons la teva pietat, i fes que aprengui els teus estatuts. Jo sóc servidor teu; dóna’m ente-niment, que pugui conèixer les teves ensenyances. Ja és hora d’intervenir, Senyor; s’ha violat la teva llei. Per això estimo els teus manaments, més que l’or i que l’or fi. Per això em guio per tots els teus preceptes i detesto tot camí enganyós.