Proverbis 17:1-28
Proverbis 17:1-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Més val un rosegó de pa amb tranquil·litat que una casa de molts festins plens de discòrdia. Un servent llest pren el lloc al fill deshonest, i amb els germans compartirà l’herència. Com el gresol prova la plata i la fornal l’or, així el Senyor prova els cors. El pervers fa cas del llavi maliciós, i el mentider s’escolta la llengua perniciosa. Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador, i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig. Els néts són la corona dels avis, i els pares són l’honor dels fills. Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós, com tampoc al noble un llenguatge maliciós. El suborn és un talismà per al qui en disposa; a tot arreu on vagi, sempre reeixirà. Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics. Causa més efecte una reprensió a l’intel·ligent que cent cops a l’insensat. El dolent va a la recerca de la re-bel·lió, però li enviaran un emissari cruel. És millor topar amb una óssa a qui han pres els cadells que no pas amb un neci quan di-vaga. Aquell qui torna mal per bé no allunyarà la dissort de casa seva. L’inici de les disputes és com aviar l’aigua; per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió. El qui absol el culpable i el qui con-demna l’innocent, tots dos per igual, són reprovats pel Senyor. ¿Val res el diner en mans del neci, per comprar saviesa, si no té ente-niment? L’amic és afectuós en tot moment, i es torna un germà en moments d’angoixa. És un home sense seny qui es com-promet i surt fiador del seu veí. Qui vol la discòrdia vol la des-lleialtat; qui es fa massa altiu busca ensor-rar-se. El de cor fals mai no trobarà el be-nestar, i el de llengua insidiosa caurà en la desgràcia. Qui engendra un neci en té aflicció, no pot tenir alegries el pare d’un insensat. El cor alegre et dóna salut, un esperit abatut corseca els ossos. El pervers accepta suborn amagat al pit per torçar el curs de la justícia. L’home intel·ligent té la saviesa davant la cara, els ulls del neci vaguen per l’extrem del món. El fill insensat és el turment del seu pare i l’aflicció de la qui el va infantar. No està bé sancionar l’innocent; i pegar un home noble és una injustícia. Qui sap estalviar paraules té ente-niment, i el d’esperit reposat té talent. Fins el neci, si calla, passa per savi; i per intel·ligent quan clou els llavis.
Proverbis 17:1-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Val més pa sec menjat en pau que grans festins de gent barallada. Un servent capaç domina el fill indigne i tindrà part en l’herència amb els altres germans. El gresol prova la plata, i la fornal, l’or, però els cors els prova el Senyor. El malvat para l’orella a les malediccions, el falsari està atent a la llengua malèfica. Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia. Els néts són la corona dels avis, els pares són l’orgull dels fills. No escau al neci de parlar amb distinció, ni a l’home distingit de parlar amb engany. Per a alguns, el suborn és un talismà que els dóna el triomf arreu on van. Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retreu. Fa més cas d’un sol avís l’assenyat que no l’estúpid de cent vergassades. El rebel trama revoltes: li enviaran un botxí cruel. Val més topar amb una óssa separada de la cria que no pas amb un neci en ple deliri. El qui torna mal per bé té per sempre el mal a casa. Començar un plet és aviar l’aigua: abans d’embolicar-t’hi, retira’t. Absoldre el culpable i condemnar l’innocent: el Senyor detesta una cosa i l’altra. De què li serviran, al neci, els diners? Un cap buit, adquirirà la saviesa? L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan van mal dades. És un insensat qui encaixa la mà i es compromet a avalar el seu proïsme. Qui estima la rebel·lió és amant de baralles, qui fanfarroneja es busca la ruïna. L’home tortuós no trobarà la felicitat, caurà en la desgràcia el de llengua fingida. Qui engendra un estúpid ja té prou pena, no tindrà joia el pare d’un neci. L’home animós t’ajuda a guarir, l’home amargat et resseca els ossos. El malvat rep suborns secretament: provarà de violentar el curs de la justícia. L’intel·ligent no perd de vista la saviesa, els ulls del neci vagaregen arreu. Un fill beneit és el suplici dels seus pares, és l’aflicció dels qui l’han engendrat. No és just de multar l’innocent ni de fer assotar la gent generosa. L’entenimentat parla poc, l’intel·ligent conserva la calma. Fins el neci, si calla, passa per savi; per intel·ligent, qui tanca els llavis.