Filipencs 3:3-9
Filipencs 3:3-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
que som nosaltres els circumcidats de debò: els qui tributem el culte en l’Esperit de Déu i ens gloriem en Crist Jesús, i no posem la confiança en castes humanes, encara que jo, fins i tot de la meva nissaga puc enorgullir-me. Si algú pensa que pot refiar-se dels títols humans, doncs jo encara més: circumcidat als vuit dies de néixer, de la raça d’Israel, de la tribu de Benjamí, hebreu fill d’hebreus, i pel que fa a la Llei, fariseu; quant al zel, perseguidor de l’Es-glésia; i davant la rectitud que la Llei exigeix, irreprensible. Però, tot el que per a mi era un guany ho he considerat una pèrdua per causa de Crist. Més encara, totes les coses les consi-dero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist i unir-me a ell, no pas per la meva justícia adquirida per la Llei, sinó en virtut de la fe en Crist, la justícia que Déu concedeix basada en la fe.
Filipencs 3:3-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
De fet, els qui portem la circumcisió som nosaltres, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit i ens gloriem en Jesucrist, en comptes de refiar-nos d’un títol humà. I això que jo també tindria raons per a refiar-me de títols humans! Si al-gú creu que es pot refiar de títols com aquests, jo me’n puc refiar encara més: circumcidat el dia vuitè, sóc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d’hebreus; en l’observança de la Llei, era fariseu; en el zel pel judaisme, perseguia l’Església; i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei, era irreprensible. Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell i de viure unit a ell; no tinc, doncs, una justícia pròpia, la que prové de la Llei, sinó la justícia que arriba per la fe en Crist, la que prové de Déu i es fonamenta en aquesta fe.