Marc 4:35-41
Marc 4:35-41 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan va arribar el vespre d’aquell mateix dia, els digué: “Passem a l’altra banda.” Deixant, doncs, la gent, se l’endu-gueren en la mateixa barca on era; tam-bé hi havia prop d’ell altres barques. Aleshores s’aixecà un gran temporal de vent i les onades envestien la barca, tant que ja s’omplia. Ell era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. El despertaren i li digueren:“Mestre. ¿És que no et fa res que ens enfonsem?” Aleshores es va desvetllar, va incre-par el vent i digué al llac: “Silenci! Cal-ma’t!” I el vent amainà i es va fer una gran calma. I els digué: “Per què teniu tanta por? Com és que no teniu fe?” Però ells estaven esverats de mala manera, i entre ells comentaven: “Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i el llac l’obeeixen?”
Marc 4:35-41 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: – Passem a l’altra riba. Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: – Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: – Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. Jesús els digué: – Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: – Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?