Marc 10:17-31
Marc 10:17-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan ell es posava en camí, vingué corrents un home que s’agenollà al seu davant i li preguntava: “Mestre bo, què haig de fer per a obtenir vida eterna?” Jesús li digué: “Per què em qualifi-ques de bo? Ningú no ho és, de bo, excepte Déu. Ja saps els manaments: No matis, no adulteris, no robis, no donis fals testi-moni, no defraudis, honora el teu pare i la teva mare.” Ell li digué: “Mestre, tot això ja ho he guardat des de la meva joventut.” Jesús se’l va mirar amb afecte i li digué: “Una cosa et falta: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine i se-gueix-me.” Però ell, contrariat per aquest con-sell, se n’anà compungit, perquè tenia moltes propietats. Jesús, mirant a l’entorn, digué als seus deixebles: “Quantes dificultats te-nen per a entrar en el Regne de Déu els qui tenen riqueses!” Els deixebles van quedar desconcer-tats per les seves paraules. Però Jesús altre cop els donà resposta: “Fills, que n’és de difícil entrar en el Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.” Però ells encara van quedar més estranyats, i es deien els uns als altres: “Així, qui es podrà salvar?” Jesús, tot mirant-se’ls, va dir: “Per als homes és impossible, però per a Déu no, perquè per a Déu tot és possible.” Pere es va avançar a dir-li: “Doncs, mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.” Jesús va contestar: “Us ho asseguro: No hi ha ningú que hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o terres, per mi i per l’Evangeli, que no rebi cent vegades més, ara, en el temps present, en cases, germans, germanes, mares, fills, terres, amb persecucions, i, en el temps futur, la vida eterna. Però, molts dels primers seran dar-rers, i molts dels darrers, primers.”
Marc 10:17-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: – Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: – Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare . Ell li va dir: – Mestre, tot això ho he complert des de jove. Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: – Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: – Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: – Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: – Si és així, qui pot salvar-se? Jesús se’ls mirà i digué: – Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. Llavors Pere li va dir: – Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Jesús digué: – En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.