Joan 1:35-51

Joan 1:35-51 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

L’endemà, Joan tornava a ser allí amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús, que passa-va, digué: “Mireu l’Anyell de Déu.” Els dos deixebles ho van sentir i van seguir Jesús. Jesús es girà i, veient que el seguien, els digué: “Què busqueu?” Ells di-gueren: “Rabí –que vol dir «mestre»–, on vius?” Els respongué: “Veniu i ho veureu.” Hi anaren, doncs, i van veure on vivia, i es quedaren amb ell aquell dia. Eren prop de les quatre de la tarda. Un d’aquells dos que havien sentit el que Joan havia dit i havien seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. Aquest, amb qui primer es va trobar va ser amb el seu germà Simó, i li va dir: “Hem trobat el Messies” –que vol dir el Crist. I el va portar a Jesús. Jesús se’l va quedar mirant i digué: “Tu ets Simó, el fill de Joan; el teu nom ara serà Quefes” –que vol dir Pere. L’endemà, Jesús va decidir d’anar a Galilea. Trobà Felip i li digué: “Se-gueix-me.” Felip era de Betsaida, la mateixa ciutat d’Andreu i Pere. Després, Felip trobà Natanael i li va dir: “Hem trobat aquell de qui va escriure Moisès en la Llei, i també els profetes: és Jesús, el fill de Josep de Natzaret.” Li replicà Natanael: “¿De Natzaret en pot sortir res de bo?” Li diu Felip:“Vine i ho veuràs.” Quan Jesús veié Natanael que se li acostava, referint-se a ell, digué: “Mireu un autèntic israelita, en qui no hi ha engany.” Natanael li va preguntar: “D’on em coneixes?” Li respongué Jesús: “Abans que Felip et cridés, quan encara eres sota la figuera, jo ja et veia.” Natanael li va dir: “Rabí! Tu ets el fill de Déu, tu ets el rei d’Israel.” Jesús li respongué: “¿Perquè t’he dit que et veia sota la figuera ja creus? Co-ses més grans que aquestes veuràs.” I afegí: “Us ben asseguro que veureu com el cel queda obert i els àngels de Déu que pugen i baixen sobre el Fill de l’Home.”

Joan 1:35-51 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: – Mireu l’anyell de Déu! Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: – Què busqueu? Ells li digueren: – Rabí –que vol dir «mestre»–, on habites? Els respon: – Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: – Hem trobat el Messies –que vol dir «ungit». I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: – Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes –que vol dir «pedra». L’endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu: – Segueix-me. Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d’Andreu i de Pere, va trobar Natanael i li digué: – Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li replicà: – De Natzaret en pot sortir res de bo? Felip li diu: – Vine i ho veuràs. Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: – Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya. Natanael li digué: – D’on em coneixes? Jesús li respon: – Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera. Li diu Natanael: – Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel. Jesús li digué: – ¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs! I afegí: – En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.